Page 5 - 316
P. 5

Entrevista a en Robert Fàbregas



                 turals que ens han visitat i tampoc és casualitat que El  amb la diversitat de Salt ha de ser extraordinari, també
                 Mundo ens dediqui un article al suplement cultural. El  complex i difícil, però el que és segur és que el tècnic
                 que hem d’intentar és que els saltencs entrin més a les  de joventut no ha d’estar en un despatx, ha de patejar
                 Bernardes, que encara no ho fan prou. Obrir els dissab-  els carrers, conèixer les realitats i intentar fer accions
                 tes al matí ha millorat certa cobertura però encara hau-  que puguin anar dirigides a les franges d’edat diferents
                 ríem d’abusar més de Bernardes. Hem tingut exposici-  i circumstàncies diverses. Potser el que passa és que,
                 ons de molta qualitat visitades per gent d’altres ciutats  a Salt, necessitaríem 10 tècnics de joventut... perquè
                 i, en canvi, veïns d’aquí no han vingut a veure-les. I són  tenim una massa de població jove molt alta, fruit de la
                 oportunitats que s’han d’aprofitar perquè difícilment les  immigració, amb una piràmide que segueix els criteris
                 tornarem a tenir tant a l’abast. Encara hem de fer una  normals i que encara no està invertida; per tant, hi ha
                 mica de pedagogia amb aquest tema.                un boom a ESO brutal. Tota aquesta gent cap on els
                 -Es prioritza alguna tècnica/estil en concret?    dirigim?
                 -No, no especialment.  A Bernardes hi tenim quatre  -Teniu públic adolescent a les Bernardes?
                 sales: La Sala Central on programem les peces més  -La veritat és que poc. Salt s’ha de començar a dotar de
                 provocadores; l’Espai 29m2, que sol haver-hi videoart;  serveis de barri per arribar als joves, són fonamentals.
                 Bernardes Photo,  l’únic espai d’exhibició  permanent  El  que  passa  és  que  políticament  sol  haver-hi  molta
                 de fotografia a les comarques gironines; i la Sala Sant  pressa per obtenir resultats i quan treballes amb perso-
                 Jordi-Lab, que no sabem mai què serà, hi entra una  nes no pots córrer. El responsable polític ha d’entendre
                 mica tot. Ens interessa sobretot treballar molt amb els  que es necessiten anys, que és un camí que ha de se-
                 processos de treball, gestionar tot el procés de creació.  guir el seu procés. Has de persistir per generar confian-
                 Són projectes molt interessants i complexos, per això  ça i poder acabar sent un referent. Per això tampoc és
                 en fem un a l’any o un cada dos anys. I el que tenim  bo que, per problemes econòmics de contractació, els
                 previst és que la part de l’església-sala d’actes també  tècnics vagin canviant molt sovint. Salt té un potencial
                 es converteixi en un espai expositiu, però aquesta part  extraordinari però hi ha d’haver la valentia, la il·lusió
                 s’ha de renovar encara, s’ha de canviar el terra, pintar  i la paciència dels gestors del municipi per entendre,
                 parets i també s’ha de preparar tecnològicament. Ha de  acceptar i dotar econòmicament en aquest sentit. És la
                 quedar clar que Bernardes no és un museu ni ho serà.  meva opinió, que no sempre ha servit...
                 És un espai d’exhibició, evidentment, però sobretot de  -Amb la nova Plaça Llibertat hi ha hagut certa polè-
                 creació, amb la voluntat de generar idees, pensament,  mica. Com ho heu viscut des d’aquí?
                 impuls.                                           -D’entrada, la nova plaça ha donat més visibilitat a les
                 -Parlem una mica de Salt, enllaçant amb la teva ex-  Bernardes. Nosaltres, però, no som aquí de nit que és
                 periència d’educador social, hi treballaries com a  quan hi ha hagut problemes. Jo recordo que de petit
                 tècnic de joventut?                               anava  a jugar  a la plaça  11 de Setembre i també hi
                 -Jo treballava de tècnic de joventut a Serinyà, un poble  havia problemes amb les pilotes i els veïns, és a dir,
                 de 1.000 habitants, per tant una situació completament  que tot això passava igual, però és clar ara passa amb
                 diferent, tot i que al final les necessitats dels joves so-  major nombre de persones. Els espais públics han de
                 len ser les mateixes. El que passa en un poble petit,  servir per  utilitzar-los, sempre respectant els veïns,  i
                 però, és que tothom es coneix i la xarxa social és dife-  també cal veure si són els més adequats per les ac-
                 rent, les dinàmiques són diferents. Crec que treballar  tivitats que s’hi porten a terme. Salt ha estat sempre
                                                                               un  poble  de  carrer,  això  és  així,  és  una
                                                                               part del dia a dia de la vila molt important,
                                                                               ara bé, s’ha de compatibilitzar això amb el
                                                                               benestar dels veïns, lògicament.
                                                                               -Parlem ara de lletres. Com comença el
                                                                               teu interès per la literatura?
                                                                               -Són  moltes  les  influències  però  la  pri-
                                                                               mera bàsica i fonamental és un patiment
                                                                               interior. El motor és la pregunta, que pot-
                                                                               ser em va venir massa jove, de qui sóc,
                                                                               què faig aquí i per què em puc arribar a
                                                                               sentir diferent, on s’hi barreja també una
                                                                               sexualitat per descobrir. Després, un fac-
                                                                               tor que recordo com a punt d’inflexió va
                                                                               ser la pel·lícula El Club dels Poetes Morts.
                                                                               Vaig anotar tots els autors que sortien a
                                                                               la pel·lícula i vaig llegir tants llibres de ca-
                                                                               dascun com em va ser possible. Suposo
                                                                               que aquestes sensacions ens han passat



                                                                                                                   5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10