Page 6 - 316
P. 6

La cabanya d’en Robert



              a molts de nosaltres en l’adolescència, però jo no he
              deixat que aquella sensació es perdés, que es diluís,
              cosa que sol passar amb la vida adulta i les responsa-
              bilitats. També, des de principis dels 90, vaig començar
              a escriure un dietari i això va ser una mica el principi
              de tot plegat.
              -Fins que el 2015 publiques el primer llibre
              -Publicar  el primer llibre no és fàcil perquè és com
              despullar-se. Hi ha la por de com ho rebrà la gent, si
              agradarà o no, si escrius bé o no. Però la veritat és
              que, després del tercer llibre, estic molt content, sem-
              pre amb molta precaució, amb molta por, amb molta
              humilitat. Per això sovint dic que jo no sóc escriptor, sóc
              escrivent, només transcric la sensació que m’arriba i
              que el lector entendrà com vulgui. A la primera novel·la
              Èol o la vida al vent justament hi ha part d’aquest dietari
              i explica una mica tot aquest periple; tot i que no és bio-
              gràfic però sí que hi apareixen alguns llibres que m’han
              influenciat, records d’infància i sobretot les Deveses i el
              riu Ter. El descobriment de la natura com a ésser que
              viu, que creix i que es comunica, per mi és molt impor-
              tant i també influeix aquesta sensibilitat. El món hauria
              d’anar més cap aquí, quan l’economia guanya l’esperit
              és que tenim un problema com a societat. Ja sé que
              aquestes reflexions poden sonar estranyes venint de
              mi perquè se’m relaciona sempre amb la política però
              precisament vull oblidar-me de tot això.
              -La lletres ha estat el teu recés de la política?
              -La política m’ha fet patir molt. Hi ha una part en la qual
              em vaig sentir bé, i encara m’hi sento, per les coses
              que es van poder tirar endavant. Sobretot de l’última
              etapa en educació me’n sento molt satisfet, però des-
              prés hi ha tot el que envolta la política que és bastant
              desagradable.
              -Estàs totalment desvinculat de la política?
              -Absolutament, no milito en cap partit ni vull saber res  -Si poguessis tornar enrere  canviaries  alguna
              més de política. En primer lloc perquè m’ha desgastat i,  cosa?
              en segon, perquè és un entorn prou antipàtic. Des que  -No canviaria res perquè no seria qui sóc. He fet coses
              vaig sortir de l’ajuntament el juny del 2015 que estic  bé i altres malament, com tothom, i jo sóc el resultat
              molt tranquil en el meu anonimat. La sensibilitat que  de tot això i és la meva biografia. Ningú està per sobre
              m’ha acompanyat sempre ha estat  un prejudici. Per  de ningú per donar lliçons, cal saber veure que la gent
              una banda perquè sovint no saps entomar els cops, les  canvia i respectar que tothom faci allò que li sembli,
              crítiques, els comentaris a les xarxes socials; i per altra  sense fer mal a ningú, evidentment. El gener faig 40
              perquè sóc bastant crític amb aquest punt de manipu-  anys i el meu propòsit és gaudir més del temps. M’he
              lació que qualsevol polític té: ell sempre té la raó i fa el  passat bona part de la vida fent tota mena d’activitats:
              que toca. No en guardo massa bon record, més aviat  monitor de lleure, tocar la gralla amb els gegants, entre-
              un regust desagradable. I insisteixo, no em refereixo  nador de bàsquet, implicat en política i amb ONG. Ara
              a la feina feta, a la tasca diària, sinó a tot el que ho  crec que em toca viure d’una manera més reservada.
              envolta. Quan entres a la política amb un plantejament  Com deia Thoureau, cal aïllar-nos una mica d’aquesta
              bucòlic i t’hi trobes el que t’hi trobes, després te n’ado-  societat mecanitzada per deixar de ser un engranatge i
              nes que t’ha servit per veure què és el que no volies.  començar a ser persona.
              I ara em dol una mica que sempre porti l’etiqueta de                          Agnès Cabezas Horno
              ‘com que ha estat polític’ i tot passa per aquest sedàs,
              tant pels que et critiquen com pels que t’alaven, i això                        Fotos: Martí Artalejo
              només és una part de la meva vida.







             6
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11