Page 4 - 318
P. 4

entrevista

              El comerciant que féu de taxista
              i a qui tocà ser jutge.




                                                                        Nom: Francisco Paulí Costa
                                                                        Edat: 89 anys
                                                                        Nascut i resident a Salt

                                                                        Professió:  comerciant i  propietari  de
                                                                        Confeccions Paulí, que va obrir la prime-
                                                                        ra botiga als baixos de Ca la Sileta el 1928
                                                                        i fins al 1995. El 1977 va obrir la segona
                                                                                       2
                                                                        botiga de 160 m  al passeig Marquès de
                                                                        Camps, que finalment es va traslladar el
                                                                        2007 al número 268 del carrer Major on
                                                                        podeu trobar actualment la botiga.
                                                                        En Paco va ser també el jutge de pau de
                                                                        Salt durant els anys 70. És conegut per
                                                                        haver fet d’actor i director de teatre amb
                                                                        la companyia ESTIL.






               A punt de fer els 90 anys, en Francisco Paulí és conegut per molts saltencs per alguna de les seves tres facetes:
               comerciant, teatrero i jutge de pau durant els anys 70. Dedicat tota la vida al comerç, qui més qui menys ha pas-
               sat per Confeccions Paulí, ja fos per la primera botiga als baixos de Ca la Sileta, per la botiga del passeig Mar-
               quès de Camps o bé per l’actual al carrer Major que porta la seva filla Marta. En Paco Paulí representa aquells
               comerciants de poble de bon tarannà, de quan es fiava i es feia petar la xerrada igual o més que es comprava.
               Aquella primera botiga plena de capses de mitges, fils i botons formen part de l’imaginari saltenc de moltes ge-
               neracions i, deixeu-m’ho dir, de la meva infància. Encara un altre moment històric m’uneix a Confeccions Paulí:
               el mític anunciat ‘a la ville de Barcelona’ ressonava a la televisió que en Paco tenia penjada en algun punt que
               a mi em semblava molt alt de la botiga del Marquès de Camps. La notícia ens havia enganxat comprant uns
               texans i a en Paco, és clar, treballant.



              -Comerciant de tota la vida, ja s’hi dedicava la seva  el temps, tota la confecció ha millorat molt i modistes
              família?                                          gairebé no en queden. Així que la manera de captar el
              -El pare havia estat fuster i la mare feia de minyona,  públic també ha canviat. Abans, qualsevol família que
              però després de casar-se van obrir la botiga. L’any 28,  tingués noies, ben aviat començaven a comprar per fer
              quan vaig néixer, justament al número 25 del carrer de  l’aixovar. En canvi ara la gent viu al dia: si es casen
              Sant Josep, que ara és el carrer Llarg, a ca la Sileta,  demà, el dia abans van a comprar dos llençols i un joc
              van obrir la botiga. Quan vaig acabar els estudis als  de tovalloles i arreglat. I el vestir també ha canviat molt,
              hermanos em vaig quedar a treballar-hi, amb 14 anys.  és clar.
              I després amb 17-18 anys, el pare no es trobava gaire  -També ha canviat la qualitat de la roba?
              bé i ja vaig haver de dedicar-me també a comprar les  -Abans es treballava molt amb el cotó, gairebé tot era
              robes, tractar amb proveïdors, etc.               cotó regenerat,  mentre que ara amb els polièsters i
              -I fins a jubilar-se.                             aquest tipus de materials, és diferent. Però, sobretot, el
              -Sí. El negoci, de mica en mica, va anar pujant. Primer  que passa ara amb el jovent és que si una peça l’han
              era bàsicament de teixits, després també merceria i al-  portada massa, encara que sigui nova, la canvien,
              tres coses. El sector tèxtil va anar canviant, van arribar  la gent se’n  cansa. No sé si les coses duraven  més
              algunes peces de confecció. Recordo que els primers  abans, potser sí, però sobretot el que passava és que
              texans  que vaig veure s’aguantaven gairebé drets,  abans ho conservàvem més.
              eren molt rígids i forts! Em va semblar que allò no es  -Van passar èpoques molt difícils, com la guerra...
              vendria pas, i mira, em vaig ben equivocar!       -Recordo que durant un temps acompanyava la mare a
              -El  sector  tèxtil  ha  canviat  moltíssim  els  ú ltims  fer estraperlo, però no per vendre, per consumir nosal-
              anys.                                             tres. Acompanyava la mare a agafar el tren i com que
              -Molt.  Abans  tothom anava  a la modista  a fer-se la  coneixíem un revisor, ell ens amagava als vagons de
              roba. Per tant, la gent venia sobretot a triar teixits. Amb  càrrega i anàvem cap a Figueres a buscar oli i altres



             4
   1   2   3   4   5   6   7   8   9