Page 5 - 318
P. 5

Entrevista a en Paco Paulí



                 coses per menjar. Havíem d’anar amb compte amb els  local del carrer Major on tenim la botiga, hi havia el Ca-
                 carrabiners! Una vegada van bombardejar per aquella  sal, aquí vaig fer el General Bum-Bum. Després vam
                 zona i ens vam haver d’amagar sota els vagons. Aque-  fer els Pastorets. Com que no ens deixaven fer-ho nois
                 lla època la vam anar passant com vam poder... El pare  i noies junts, vaig fer el personatge de la Mare de Déu.
                 tenia un hort també, i mira, així vam anar passant.   Com que no tenia pèl i era molt fi, em va tocar fer de
                                                                   verge Maria, devia tenir 13 o 14 anys. Després als her-
                 -I després, la postguerra... trobaven producte per  manos de Salt es va fer un grup de cants rítmics i tam-
                 vendre a la botiga?                               bé hi vaig participar. Amb l’escola vam actuar al centre
                 -Hi va haver un temps que es venien moltes camises  que hi havia a la plaça del Veïnat, aquí feia de soldat,
                 de color blau marí. Els pagesos, els mecànics, tothom  i poc després també als  Fossos de Figueres, i aquí ja
                 anava igual. Se’n venien moltes i no se’n trobaven, de  vaig fer de General. Que per cert, havia caigut i anava
                 manera que havíem de comprar la roba i fer-la confec-  amb un ull de vellut i vaig sortir amb ulleres de sol!
                 cionar a una senyora que en sabia. Això també passa-  -Així aquesta afició li ve de ben petit.
                 va amb els calçotets, que no se’n trobaven tampoc i els  -Després, de més gran vaig començar a fer teatre amb
                 havíem de fer. Tampoc era fàcil trobar qui ho confec-  un grup que actuàvem al Núria. I després ja va venir
                 cionés perquè la gent no s’hi dedicava. Al final, jo ma-  Can Panxut. Allà vaig participar en moltes obres de te-
                 teix em vaig fer uns patrons i tallava la roba per fer els  atre, primer interpretant i després també dirigint, amb
                 calçotets. Quan vam obrir la botiga érem els únics que  el grup Estil. La que he interpretat més vegades  és
                 veníem roba i moltes altres coses, havíem venut també  “L’Amor venia en taxi”, fent de taxista. Fins i tot havíem
                 material d’escola, espardenyes, i per Reis, joguines. La  anat a actuar en alguna ocasió a Sant Hilari, a Celrà i
                 gent ens les encarregava i les guardàvem fins a la nit  a Salitja. Aquí recordo que un pagès ens va deixar un
                 de Reis. Als vespres ens dedicàvem a provar-les per  pollastre perquè sortís a l’obra i després no ens volia
                 comprovar que totes funcionaven.                  deixar marxar perquè el pollastre s’havia escapat i no
                 -Sempre a la botiga.                              el trobàvem! Al final s’havia posat a una barra darrera
                 -Sí, i tant. He estat tota la vida lligat a la feina. Entre  l’escenari, així que tot va acabar bé.
                 setmana a la botiga, el dissabte fèiem mercat a Girona  -Sempre hi ha hagut molta afició al teatre aquí a Salt
                 i el diumenge a Anglès. De manera que la meva diver-  -Tot va començar a Can Panxut, abans que ens digu-
                 sió durava de les 3 de la tarda de diumenge, un cop  éssim ESTIL, amb una agrupació que fèiem cinema per
                 havia dinat i marxava de casa, fins al vespre. Aquest  a la mainada els diumenges i activitats alguns vespres.
                 era el meu pla de joventut, vet-ho aquí. Quan hi havia  Un dels primers televisors que hi va haver a Salt va ser
                 les fàbriques hi passava molta gent per ca la Sileta. De  a Can Panxut i quan s’hi feia futbol la sala s’emplena-
                 fet, vam deixar de fer mercats perquè els diumenges la  va. Tot plegat suposava unes despeses i una manera
                 botiga obria i hi havia molta feina. Però al cap de poc,  de recuperar-les era fent teatre. Al principi en Sunyer
                 l’ajuntament  va decretar horaris pels comerços: obrir  dirigia les obres, després les vaig acabar dirigint jo.
                 matí i tarda però tancar els migdies i els diumenges. La  -Parlem de la seva etapa com a jutge de pau.
                 gent de la fàbrica es queixava, deien que no podrien  -Un divendres, sense cap previ avís, vaig rebre un co-
                 anar a comprar, que els havien declarat “el pacte de la  municat que em presentés als jutjats a Girona, allà sota
                 fam”, aquest era el comentari general.            les escales de la Catedral, a prendre possessió com a
                 -O sigui que vostès podien estar dinant i si arribava  jutge de pau. Vaig anar-hi a dir que no volia pas ser-ho,
                 algú, l’havien d’atendre?                         què hi entenia jo de tot plegat? Només era un comerci-
                 -I tant. El menjador i la cuina eren a continuació de la
                 botiga i  tot  sovint  estàvem dinant i  ens aixecàvem a
                 despatxar. Recordo que teníem una clienta que sem-
                 pre venia a l’hora de dinar a buscar una agulla i un fil!
                 Això em va fer canviar fins i tot els hàbits de menjar,
                 no podia pas entretenir-me amb entrants o amanides,
                 havia d’anar directe al plat fort!
                 -Havia d’estar també una mica pendent de la moda?
                 -Els viatjants ja t’orientaven en aquest sentit. Et deien
                 “sembla que ve aquest teixit o aquest altre”, i al públic,
                 com que no hi havia tele, si tenies robes maques, ja li
                 agradaven. És avui dia que la gent està molt pendent
                 del que està de moda o no, del que veu a la televisió.
                 Abans es deixaven aconsellar,  ara ja vénen aconse-
                 llats!
                 -Amb  tanta  feina  a  la  botiga,  quan  podia  dedicar
                 temps al teatre?
                 -El teatre és un altre capítol. El 1935, en aquest mateix



                                                                                                                   5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10