Page 6 - 318
P. 6

Entrevista a en Paco Paulí



              ant. I la resposta va ser que si no ho acceptava m’obri-
              rien un expedient. Davant d’això, ho vaig acceptar. El
              dilluns següent em vaig presentar a l’Ajuntament com a
              jutge i la mateixa tarda em trucaven dient que hi havia
              un mort a les Guixeres.
              -Caram, quina entrada!
              -Llavors vaig  presentar-me a  la  Guàrdia Civil perquè
              encara no sabien qui era el jutge. Allà, una parella de
              guàrdies em van acompanyar fins on era el cadàver. I
              jo li vaig dir: “Bé, i ara què he de fer?” I em diu un d’ells:
              “Vostè l’ha de cridar tres vegades i si no contesta, ja pot
              aixecar el cadàver”. Fixa’t quin mètode!
              -En aquell moment el jutge de pau aixecava cadà-
              vers? Avui dia això ja no va pas així...
              -Però en aquell moment era així. El jutge de pau, que
              no cobrava res, era qui aixecava cadàvers i també hi
              entraven  actes de conciliació,  entre veïns i familiars.
              Vaig tenir diversos actes de conciliació entre matrimo-
              nis i això era molt complicat. Ja els deia només d’en-
              trar: “Escolteu, si no veniu pas amb la fe d’arreglar-ho,
              jo us puc dir molt bones paraules, però si no veniu amb
              aquesta intenció, més val que pleguem”. Ara, també   No va saber mai qui va ser?
              hi havia casos irreconciliables. Recordo un home que   -Mai, mai vaig saber qui m’havia fet aquest favor. Clar,
              va entrar al menjador  a queixar-se  de  la seva dona,   fent de botiguer és lògic que has de tenir bon caràcter,
              mentre ella  l’esperava  fora. Llavors li va tocar parlar   paciència per nassos, coneixes molta gent... Al principi
              a la dona i tot enraonant em pregunta: “Ja li ha dit ell   me’n vaig veure un tip, sincerament, però després de
              que de tant en tant em pega?”. Aquí ja vaig perdre els   tot el procés, puc dir que no estic pas descontent de
              estreps, el cas s’havia acabat, aquí no hi ha res a ar-  com vaig actuar. La majoria de vegades no tenia pas
              reglar, home!                                     coneixement de les coses, però sempre vaig intentar
              -Però diu que eren al menjador de casa seva? El   aplicar el sentit comú i crec que me’n vaig sortir prou
              venien a trobar allà?                             bé.
              -Sí, i tant. Picaven a la porta de la botiga i els rebia allà   -Des d’aquest sentit comú, com veu l’actualitat?
              al menjador. En fi, veies moltes bestieses... Durant els   -Malament. No anem bé perquè la gent que governa
              més de sis anys que vaig ser jutge de pau, hi va haver   només ho fa de cara a la cartera. Jo no he estat mai de
              sis o set  penjats, atropellaments, etc.  Quan aquesta   cap partit, però de la manera que ho veig, els polítics
              tasca va passar a Girona encara era el jutge. Després,   fan més cas del partit que no pas del poble i hauria de
              el 1987, aquesta figura va tornar a Salt però amb el   ser al revés, sempre s’hauria de prioritzar el què convé
              temps ha canviat, ara cobren alguna cosa per les des-  al poble. Si la gent no posa seny i no som més honrats,
              peses i fan casaments, etc.                       no anem pas bé.
              -Suposo que el van proposar pel seu bon caràcter.                             Agnès Cabezas Horno






























             6
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11