Page 7 - 318
P. 7

.
           col laboració                                                                        Voler dialogar






                    n la vida familiar  i de relació,  i també en la vida  disposat a canviar una mica jo mateix, en positiu, és
                 Esocial i política, normalment no és el que més crida  clar. Dialogar m’ajuda moltíssim a ser jo mateix.
                 o el que s’imposa per la força el que té la raó. De fet,  Aquest conte expressa molt bé el sentit del que signifi-
                 no és la diversitat d’idees, ja siguin polítiques, socials,  ca el diàleg, a partir de posicions contraposades, com
                 religioses o d’altre tipus, el que separa les persones.  passa tantes vegades:
                 Un pot pensar d’una manera i l’altre pensar ben dife-  “Expliquen que dos ocells eren molt feliços sobre un
                 rent, això no separa, el que realment separa i divideix  mateix pollancre. Un d’ells estava enfilat en la punta
                 és la voluntat d’estar per damunt de l’altre, de trepitjar  més alta de l’arbre, l’altre s’estava més avall, a les bran-
                 els seus drets, d’humiliar-lo o anul·lar-lo. Això sí que  ques baixes. Després d’una estona, l’ocell que estava
                 separa les persones.                              a la branca més alta, per iniciar una conversa, va dir:
                 Ho diem moltes vegades, i estic convençut que és cert,  -Oh, que boniques que són aquestes fulles tan verdes!
                 només el diàleg fa possible que les persones s’enten-  L’ocell que estava a sota s’ho va prendre com una pro-
                 guin. El problema està en el fet que dialogar no és gens  vocació i li va contestar de mala manera:
                 senzill, vol un aprenentatge, demana una pràctica, i no  -Tu ets cec o què? No veus que les fulles són blanques
                 tothom està disposat a aprendre i practicar. Qui més  i lluents?
                 qui menys, tots tenim, com se sol dir, un rei al cos. No  El de dalt, molt indignat, va contestar:
                 estem disposats a acceptar fàcilment el pluralisme  i  -Potser el cec ets tu! Són verdes!
                 la diversitat, que són els camins d’un diàleg fecund i  I l’altre des de sota, amb el bec amenaçador, va res-
                 d’una convivència constructiva.                   pondre:
                 Per què se’ns fa tan difícil dialogar?  Penso que deu  -Em jugo les plomes de la cua que són blanques. Es
                 ser perquè ens costa acceptar que els altres pensin i  nota que no hi entens ben res!
                 siguin diferents de mi. Dialogar vol dir parlar i escoltar.  L’ocell de dalt començava a agafar mala sang i, sense
                 Dialogar significa comprendre i valorar l’altra persona,  pensar-s’ho dues vegades, es  precipità sobre el  seu
                 tot i que pensi diferent del que jo penso. Dialogar no vol  adversari per donar-li una lliçó.
                 dir que jo sé més que l’altre, no vol dir voler tenir la raó,  L’altre no es va moure. Quan van estar a prop l’un de
                 ni molt menys sotmetre’l. Dialogar és fer-me càrrec del  l’altre, amb les plomes eriçades per la ira, van tenir l’en-
                 punt de vista de l’altra persona. Dialogar suposa estar  cert de mirar tots dos cap amunt, en la mateixa direc-
                                                                   ció, abans de començar la batussa.
                                                                   L’ocell que havia vingut de dalt es va sorprendre:
                                                                   -Oh, que estrany! Fixa’t, des d’aquí les fulles són blan-
                                                                   ques i lluents!
                                                                   I va convidar el seu company:
                                                                   -Puja fins allà dalt on jo era abans.
                                                                   Varen  volar  fins  a  la  branca  més  alta  del  pollancre  i
                                                                   aquesta vegada varen dir tots dos a cor:
                                                                   -Fixa’t, des d’aquí les fulles són verdes!”.
                                                                   Dialogar és posar-me en el lloc de l’altre. Això amplia
                                                                   la meva perspectiva i comprensió. Es tracta d’acceptar
                                                                   els altres tal com són, amb les seves qualitats i els seus
                                                                   defectes. Cada vegada que veig en l’altre alguna cosa
                                                                   que em molesta, he de recordar que això que veig, com
                                                                   a mínim, també ho tinc jo. Malament aquella persona
                                                                   que es pensa que és perfecte i que ja ho sap tot, ni sa-
                                                                   brà dialogar ni serà gaire feliç en la vida. En definitiva,
                                                                   dialogar no vol dir perdre una part meva, sinó guanyar
                                                                   la part de tots dos. Plató deia que l’art de dialogar és el
                                                                   cim i el coronament del saber.
                                                                                                       Fèlix Mussoll

                                                                        La revolució de les papallones

                    omés sóc una papallona  i les papallones  no es  anhel,  no hi tenim dret? Ens cal una metamorfosi; per-
                 Npoden revolucionar. Però quan un eixam de ves-   què nosaltres som pau, som un tot i som un poble que
                 pes furioses ens volen fer mal, què hem de fer? Què  lluita  amb l’esperança sempre posada en el timó d’un
                 passa quan les papallones només volen defensar els  vaixell anomenat país.
                 seus drets? Diuen  que  no tenim drets i que  aquests  Ara  tot  està  en moviment, estem  en dansa dins una
                 són li·legals! Revolucionar-se per  allò que creiem, pel  onada de vents desfavorables, submergits dins de l’alè
                 que és el nostre deure, la nostra convicció, el nostre  del  monstre  ressuscitat, el que ens ha perseguit silen-

                                                                                                                   7
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12