Page 3 - La Farga 319
P. 3

editorial                                                                                   Editorial





                    Índex                         Pensions pobres o pobres pensions!


                                                  Segons el diccionari, la paraula pensió es defineix així: “Quantitat que hom cobra
                  lafarga@revistalafarga.cat
                                     Breus        periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc., pel fet d’haver prestat un
                                         2        servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica”.
                                   Editorial      En aquest moment el tema de les pensions està a l’ordre del dia, i caldria diferenci-
                                         3        ar-ne diversos aspectes. En primer lloc, com s’hauria de comptabilitzar en el temps la
                                 Entrevista       quantia. En segon lloc, a partir de quan s’ha d’iniciar el seu pagament. En tercer lloc
                                         4        quina hauria de ser la quantia final de la pensió.
                              Col·laboració       En anteriors governs espanyols es va destinar anualment unes quantitats del pressu-
                                                  post per omplir una guardiola destinada a poder utilitzar-la en moments de necessitat.
                                         7        En els últims anys sembla que a la guardiola li ha sortit un forat a sota i a poc a poc
                                   Cultura        s’ha anat buidant, i el destí dels diners guardats no ha anat precisament a cobrir les
             www.revistalafarga.cat
                                        11        necessitats dels pensionistes.
                              Ensenyament         S’ha posat en discussió com s’haurien de comptabilitzar les pensions. Segons alguns
                                        14        no és el mateix qui porta 40 anys “prestant un servei”, tal com ho defineix el diccionari,
                              Pessics d’Art       o qui en porta només 10 o 15, ja que sol ser aquests últims anys els que comptabi-
                                        20        litzen per determinar la quantitat a percebre, i dóna a entendre que discrimina en la
                       Cuidem les Mascotes        proporcionalitat dels anys cotitzats i la quantia final de la pensió.
                                        22        Fins fa pocs anys l’edat de jubilació d’una persona era de 65 anys. Actualment aques-
                       Curiositats Catalanes      ta edat s’ha anat incrementant per mesos segons els anys cotitzats. Es pretén arribar
                                                  als 67 anys. Uns dels molts motius de qui ho defensa és que la mitjana de vida d’una
                                        23        persona s’ha allargat i per tant es pot prolongar la vida laboral.
                                    Opinió        La mitjana de vida s’ha allargat d’acord amb els descobriments de la medicina per
                                        23        disminuir el risc de possibles malalties o la seva curació. Però el cos humà no deixa
                                   Notícies       de ser un sac d’ossos propensos a trencar-se per qualsevol lloc.
                                        24        No totes les feines són iguals quant a esforços físics o mentals, i per això es deixa la
                                 Fotografia       porta oberta a qui vulgui, de forma voluntària, allargar l’edat de jubilació.
                                        26        Un ciutadà de carrer es pregunta per què no es posa en un plat de la balança tenir els
                                   Cinema         joves a l’atur, lògicament alguns en poca experiència laboral, i a l’altre plat gent gran a
                                                  punt de jubilar-se, lògicament també la majoria en condicions laborals penoses i que
                                        27        el seu cos només és una fàbrica de gasos, i per tant deixem que pesi més el jovent, i
                                    Música        s’incorpori a la feina en substitució de la gent gran.
                                        27        No som economistes, però un ciutadà de carrer veuria que tindríem jovent amb feina
                           Casal de Jubilats      (que no hauria de ser precària, però això ja és un altre tema), que tindria un sou i
                                        28        cotitzaria de cara al futur, i gent gran que s’incorporaria a l’edat de 65 anys a la llista
                              Veïns d’arreu       de jubilats. Així i tot, hi ha altres punts de vista diferents i respectables que discrepen
                                        30            de la viabilitat d’aquesta substitució amb gent jove.
                             Un Salt enrere       El tercer punt, sobre quina hauria de ser la quantia final de la pensió, és el que ac-
                                        31        tualment s’està removent en l’àmbit ciutadà amb manifestacions i en debat polític,
                                  El temps        esperant que definitivament es pugui trobar un acord per preservar els drets a una
                                                  pensió digna. Deixem un quart punt pendent, que seria la pregunta de què passarà
                                        32        amb les pensions de jubilació del futur?
                              Gastronomia
                                        33
                           Humor a la cuina        ANY XXXVIII NÚM 319 ABRIL DE 2018  COL·LABORACIONS:
                                                                                    Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat,
                                                   EDITA: Comissió de Festes de Salt
                                        33         Factoria Cultural Coma-Cros      Robert Fabregas, Xavier Cassany i Masó,
                                Demografia         Sant Antoni, 1. Tel. 872 212 111  Núria Heras Colomer, Pere Quero i Martí, Pili
                                                                                    Alonso i Tornés, Escoles: Les Arrels, FEDAC,
                                        34         COORDINADOR: Manel Oliveras      Pompeu Fabra i Gegant del Rec, IES
                                   Poti-poti       CONSELL DE REDACCIÓ:             Vallvera, IES Salvador Espriu, Rosa Carreras
                                                                                    Sidera de Les Cuineres de Salt, Sergi Villena
                                        35         Carme Torrent, Agnès Cabezas, Anna Cla-  (Animal Sapiens), Gerard Taulé (Salt-XOM).
                                                   rà, Josep M. Pla, Rafel Sala, Manel Olive-  PORTADA: Art efímer, IMPÀS. Tècnica:
                                                   ras,  Carme  Garriga,  Júlia  Pujolràs,  Pilar
                 La Farga no se solidaritza necessàriament   Velázquez i Roger Torramadé.  elements naturals. Autora: Júlia Pujolràs
                amb les opinions expressades en els articles   MAQUETACIÓ: Setdedisseny  Casadevall
                  signats i no es fa responsable del seu   IMPRESSIÓ: Impremta Pagès  CORRECCIÓ: CPNLP
                contingut. La Farga autoritza la reproducció                        DISTRIBUCIÓ: Roger Torramadé
                  dels articles sempre que se n’indiqui la                          ADMINISTRACIÓ: Manel Oliveras
                           procedència.                                             DIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979







                                                  amb la
                                                  col·laboració de:
                                                                                                                   3
   1   2   3   4   5   6   7   8