Page 6 - La Farga 319
P. 6

Entrevista a en Frederic Mayol



              -Amb els anys que fa que vius aquí i sent bon co-
              neixedor de la història, què has descobert de Salt?
              -La història de Salt és molt peculiar. En els seus orí-
              gens  eren  quatre  masies  fortificades,  la  Torre  de  la
              Farga, el Sitjar, etc., fins que comença a tenir un nucli
              de població el segle XIV o XV però encara amb molt
              poques cases. Per tant, va ser un poble molt agrícola
              fins als 1840 quan s’instal·la en Pere Ramió a la Gassol
              i arriba la primera onada migratòria de gent del Pla de
              l’Estany perquè ell era de Banyoles. Després, en obrir-
              se les altres fàbriques, va sorgir el Veïnat i van anar
              arribant les altres onades migratòries. Un altre fet des-
              tacable és la gran activitat de Salt en la Guerra Civil. Es
              parla del Comitè de Salt i del d’Orriols com dels més
              forts. A finals del XIX el creixement de la vila havia es-
              tat espectacular i eren anys molt convulsos, és normal
              que amb tantes fàbriques que hi havia i els treballadors
              sentint-se explotats, hi hagués un bon caldo de cultiu.
              Si fas recerca, hi havia hagut moltes vagues ja abans
              de la guerra.
              -I del Salt més actual?
              -Sorprèn molt el moviment associatiu però no és d’ara,
              des de sempre ha estat molt important a Salt. També
              resulta curiós que, tot estant tan a prop de Girona, el
              municipi tingui la personalitat tan forta que té.
              -També m’agradaria que parléssim de la teva pas-
              sió per la literatura. Sis llibres publicats no són
              poca cosa. He llegit que vas fer una novel·la amb
              18 anys!                                          -Sí, això va ser per escriure “El lladre de paraules”. Vaig
              -Es deia “El último suspiro de Zeus”. Va ser per una   enviar el projecte del llibre en català, perquè tot i que
              assignatura de llengua en la qual havíem de fer un relat   era al País Basc, si el llibre el volia escriure en català,
              i jo vaig fer una novel·la. La profe va quedar una mica   era lògic que ho fes així. Com que la beca era per llen-
              al·lucinada, em va posar un excel·lent! I està allà en   gües minoritàries, finalment m’ho van donar i vaig ser
              un calaix. A vegades penso que hauria de fer alguna   el primer escriptor a anar-hi, vaig inaugurar la casa. Era
              cosa amb ella però de moment està allà. És una histò-  un apartament davant del mar a Pasaia que és un po-
              ria divertida, d’aventures, molt innocent. Sempre m’ha   ble molt petit a prop de Donostia i hi vaig estar molt bé.
              agradat molt llegir. Des de ben petit llegia Els Cinco,   Ells et deixaven la casa amb totes les facilitats, no et
              altres d’Enid Blyton i Jules Verne també, adaptat, per-  donaven diners però tenies l’estança pagada. L’única
              què Verne per a nens és complicat. Llegia molt i vaig   condició era que quan es publiqués el llibre havies de
              començar a escriure les aventures que m’hagués agra-  posar que havies obtingut aquesta beca.
              dat llegir. Així, un cop acabats els deures em posava a   -Parla’ns ara dels llibres per adults. També n’has
              escriure historietes.                             publicat tres?
              -Has publicat tres llibres juvenils               -Sí. El primer “El mundo en una botella”, el vaig escriu-
              -Sí, són històries d’aventures i fantasia, per passar-ho   re per una necessitat. Tenia la necessitat d’explicar una
              bé.  “L’aniversari  robat”,  és  com  una  mena  de  video-  història de maltractaments dins una parella del mateix
              joc perquè va avançant la història a mesura que van   sexe. Havia sentit una entrevista a la ràdio d’un noi a
              resolent  misteris, com si anessin  passant  pantalles.   qui la seva parella havia maltractat físicament i psico-
              “Selva de tenebres”, que el va il·lustrar la Delphine La-  lògicament. Ho havia denunciat i no li havien acceptat
              bedan; és un seguit d’aventures que pot recordar una   la denúncia com a violència de gènere perquè en ser
              pel·lícula de l’Indiana Jones. “El lladre de paraules”, és   el mateix gènere no ho consideren i el concepte violèn-
              del mateix protagonista de “L’aniversari robat” i planteja   cia domèstica no està recollit a la legislació. Aquest noi
              què passaria si desapareguessin totes les lletres escri-  estava molt desemparat i denunciava la seva situació.
              tes del món i també les biblioteques. La meva idea per   Aquella història em va  inspirar aquest relat. Puc co-
              aquest personatge és que passi cada aventura en una   mençar a escriure una cosa i continuar amb una altra
              ciutat europea diferent i en aquesta història l’acció se   que no té res a veure o fer seguir les dues o passar me-
              situa a Salt i Girona.                            sos sense escriure res. Sobretot escric perquè m’agra-
              -Et van donar una beca d’estada a la casa de l’es-  da i m’ho passo bé, si es publica o no, si es ven o no,
              criptor de Pasaia, al País Basc?                  per mi és secundari. Per tant, escric el que em ve de
                                                                gust en aquell moment.
                                                                                            Agnès Cabezas Horno
             6
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11