Page 4 - La Farga 320
P. 4

entrevista

              Esgarriar-se pel bon camí





                                                                      Nom: Silverio de la O
                                                                      Edat: 40 anys
                                                                      Nascut a Salt
                                                                      Resideix a Girona

                                                                      Professió: Baríton que ha cantat a teatres
                                                                      de tot Europa i als més importants de l’estat
                                                                      com El Liceu, el Teatro Real o al Palau de la
                                                                      Música en òperes com La Cerentola, La Pie-
                                                                      tra del Paragone, Les Noces de Figaro, Don
                                                                      Giovanni, Cosi fan Tutte, Il Barbieri di Sevi-
                                                                      glia, etc. Becat a la càtedra Alfredo Kraus de
                                                                      l’Escola Superior de Música Reina Sofia, ha
                                                                      participat també en classes magistrals de
                                                                      cantants com la Montserrat Caballé, Teresa
                                                                      Berganza, Jaume Aragall, etc.



               En Silverio té una vida de pel·lícula, un relat que motiva i emociona, una narració que és sobretot una història
               d’amor. Només així s’explica la tenacitat i valentia d’un noi tímid i senzill que creix en el si d’una família humil i
               que arriba a ser un baríton de prestigi que actua als millors teatres del món. L’increïble guionista que és la vida,
               va fer que en Silverio es comprés amb el seu primer sou La Traviata. “L’esgarriada”, traducció de la cèlebre
               òpera al català, ens explica com la Violeta ho deixa tot i s’aparta del seu camí per amor a l’Alfredo. Com n’és
               la vida de curiosa, no és sinó l’amor per la música el que va fer que en Silverio sortís dels prejudicis socials i
               tracés el seu propi destí? Parlem amb en Silverio de la seva carrera i de la seva visió de la cultura com a eina
               per transformar la societat.



              -Com és la teva infantesa a Salt?                 es va crear un grup molt bonic i es fa una feina excel-
              -Vaig viure molts anys al carrer Doctor Ferran. Després,  lent amb els joves.
              de més gran, ens vam traslladar a Girona. He dit moltes  -Però com t’arriba l’interès per l’òpera?
              vegades sense gens de vergonya que jo, de petit, era  -Amb el primer sou de la primera feina que vaig tenir,
              ‘l’immigrant’, nosaltres érem dels nens que no teníem  a Can Costa posant plàstics a les gasoses, em vaig
              llet i que fèiem ús de Càritas. Per això puc entendre  comprar el primer fascicle d’Òpera Clàssica de Planeta
              què passa a Salt i la seva complexitat. La clau està  Agostini per 500 pessetes. Era La Traviata. Va signi-
              en la cultura i en evitar els guetos. Jo he viscut molt  ficar una revelació per mi. L’altre moment clau va ser
              de temps a l’estranger, pràcticament a tot Europa, i a  gràcies a la família Puig. Em van convidar a veure un
              tot arreu on he anat he après una llengua, una cultura  concert de la Montserrat Caballé al festival de Perala-
              i això m’ha enriquit, però si es creen guetos, es gene-  da. Estàvem a la quarta fila i veure-la cantar l’Ave Maria
              ra una no-voluntat d’integració. Si hi ha cultura, hi ha  d’Otel·lo, de Verdi, va ser sobrenatural per a mi, va sig-
              civisme i hi ha respecte. La meva família teníem molts  nificar un abans i un després. Vam tenir la sort de poder
              números per ser ‘carn de canó’ i no va ser així, gràcies  entrar al camerino i jo estava tan emocionat que, tot i
              a la cultura.                                     que volia dir-li tantes coses, no vaig poder dir res, no-
              -Amb aquest context que expliques,  com comen-    més plorava, era com si hagués vist déu! A partir d’aquí
              ces a cantar?                                     em vaig comprar totes les versions que vaig trobar de
              -La meva mare treballava de netejadora al Bell-lloc del  La Traviata, i després Rigoletto i després La Bohème i
              Pla -l’ofici més digne del món!-, amb el que va pujar  Il barbiere, etc. A mi m’agradava sobretot allò de cridar,
              quatre fills. Potser ens van faltar coses materials però  no sabia ni italià, ni francès, però cantava a tota hora!
              mai ens va faltar amor. La meva mare és una dona molt  -Vas estudiar  Història de l’Art. Ho combines amb
              religiosa, a qui segurament la fe ha salvat  moltes ve-  classes de cant?
              gades, i jo vaig entrar d’escolanet a l’Església de Sant  -De petit volia ser capellà i entrar al seminari. Però des-
              Jaume. Allà hi havia una monja meravellosa que era la  prés, amb el primer amor d’adolescència, vaig canviar
              Roser i també la Salomé, que encara hi és. Elles van  de parer. Ja a l’institut Salvador Espriu, volia estudiar
              ser els meus referents inicials per començar a escoltar  filosofia però el mestre Llorenç Major em va convèncer
              música i a cantar. Jo tenia una veu blanca molt maca,  que fes una altra cosa que tingués més sortida i vaig
              després amb la pubertat va ser molt traumàtic. Un any  estudiar Història de l’Art, primer a la UdG i després a la
              per la missa del gall, va haver-hi galls i gallines! També  UB. Per aprendre cant, em van posar en contacte amb
              he d’agrair molt el pas per la Casita, amb sor Clara, on  la Chantal Botanch, una de les grans aquí a Girona. En
             4
   1   2   3   4   5   6   7   8   9